ERMITANADA 2012 ( Montserrat )

ERMITANADA: així anomena en Josep A. Pallàs (Esgarrapacrestes) el recorregut que ha dissenyat per enllaçar les 15 ermites que hi ha al massís de Montserrat sense repetir o desfer camí.
Té una llargada d´uns 14 kms., 900 m. de desnivell i unes 6 hores de durada.

El principal torrent de la muntanya, el de Santa Maria o de Vall Mala, serveix de divisòria natural de les dues regions on es troben les ermites: Tebaida i Tebes. N´hi ha una altra, la Tabor, que es troba a la part més alta de la muntanya.
Aquests tres noms, Tebes, Tebaida i Tabor, provenen d´Egipte, terra d´anacoretes en els primers temps del Cristianisme i que van inspirar el nom de l´emplaçament de l´ermitatge montserratí.

La regió de Tebes és la que es troba a la banda esquerra del torrent de Santa Maria (regió sud). En ella trobem les ermites de Sant Miquel, Sant Jaume, Sant Joan, Santa Caterina, Sant Onofre, Santa Magdalena i la de Sant Martí.

La regió de Tebaida, a la banda dreta del torrent de Santa Maria, hi trobem la de Sant Antoni, Sant Salvador, La Santíssima Trinitat, Sant Dimes, Santa Creu, Sant Benet, i la de Santa Anna.

I per últim, a la regió de Tabor, a la part més alta de la muntanya, es troba l´ermita de Sant Jeroni.


Fet aquest preàmbul, comencem el recorregut des del Monestir. Son les 8:24 h.

recorregut de l´ermitanada (mapa cedit per Josep A. Pallàs)

Pugem pel camí de Sant Miquel fins a arribar a l´ermita ( 8:44 h.). Considerada per molts historiadors com la primera de totes en antiguitat.

Seguim en direcció cap al Pla de les Taràntules, on hi ha l´estació del funicular de Sant Joan. Caminarem uns metres pel camí nou de Sant Jeroni, fins que trobarem, a mà esquerra, un corriol que ens durà fins a l´ermita de Sant Jaume ( 9:21 h. )

Es troba al peu de la Gorra Marinera i va ser construida al voltant d´una cova natural. Es divisa des de la plaça del monestir. Era l´ermita de més difícil accés.

Baixem de l´ermita de Sant Jaume i agafem el camí de Sant Joan fins a arribar a la capella del mateix nom. ( 9:37 h. )

La pròxima ermita és la de Santa Caterina, a 150 m. de l´ermita de Sant Joan, enfonsada sota una roca i molt a prop del Torrent de Santa Caterina.
Es va construir al s. XVII i destruida per l´exèrcit francès el 1812.
Aquesta ermita era popularment coneguda com l´ocelleria de Montserrat per la quantitat d´ocells que hi havia a prop. 
Actualment hi ha una part que serveix de refugi i una altra que està habitada. ( 9:46 h. ).

Seguim el corriol que va pel costat de l´ermita fins a arribar a les de Sant Joan i Sant Onofre.

http://elmondinuk.blogspot.com.es/2012/11/sant-joan-i-sant-onofre-montserrat.html

Pugem les escales que hi ha al costat de l´ermita de Sant Onofre per arribar a la de Santa Magdalena. ( 10:13 h. ).
També coneguda com l´ermita del Castell ja que havia estat anteriorment el Castell Otgher.
Com que estava situada entre penyals i riscos, i els cavalls no hi podien accedir, van haver d´esculpir unes escales a la pedra (escales de Jacob).
Actualment només es poden apreciar algun mur de pedra, alguna cisterna i poca cosa més.

Baixarem per una canal, al costat de la Magdalena Superior, fins a l´ermita de Sant Martí, potser la menys coneguda i la més amagada de totes.
Es troba sota una balma, al peu de la Gorra Frígia. ( 10:25 h. )

Des de Sant Martí, pugem fins al coll on comença el pas equipat del Gorro Frigi i baixem per l´altra banda, fins a arribar al Camí Nou de Sant Jeroni, passant pel contrafort del Moro (grimpada sobre la roca), per l´heliport i arribant a l´ermita de Sant Jeroni, ja a la regió de Tabor. ( 11:50 h. ).
És la que es trobava més allunyada del monestir. Gairebé mai va estar habitada perquè era molt perjudicada pel fred, la humitat i el vent.
Actualment no hi ha restes de l´antiga ermita.

Baixem pel Camí Nou de Sant Jeroni, fins a trobar el trencall que ens durà cap a la Serra de Lluernes.
A l´arribar a l´agulla del Cap de Mort, ens enfilarem pel seu costat (deixant-la a la nostra esquerra), amb l´ajut d´unes cordes o simplement grimpant, passant per sota del Serrat de les Onze Hores i arribant a l´ermita de Sant Antoni, ja a la regió de Tebaida. ( 12:20 h. )
(per més informació sobre aquesta ermita buscar l´entrada del blog "ermita de Sant Antoni")

Baixarem pel corriol que ens portarà directament al camí que passa per la Serra de Lluernes. Anirem a trobar el que puja per anar al cim de l´elefant i ens desviarem per una canal que baixa entre la roca de Sant Salvador i la trompa de l´Elefant. Arribem a l´ermita de Sant Salvador ( 13:00 h. ).
Poques restes queden d´aquesta ermita. A la balma si que hi ha una construcció moderna i que s´utilitza com a refugi.
La primera documentació que es troba de l´antiga ermita és del s. XIII. Va ser destruida per l´exèrcit francès
l´any 1812. Quatre anys més tard va ser restaurada i l´any 1821 va ser abandonada.

Seguim l´itinerari pel PR C-19 i que ens portarà fins a l´ermita de la Santíssima Trinitat ( 13:23 h. ).
Era l´ermita més gran de totes, situada al Pla de la Trinitat, en un lloc molt pla i assolellat i a tocar del camí que ve de Manresa.
Era el lloc d´acolliment d´hostes i pelegrins.
Després de ser destruida el 1812 i ser restaurada quatre anys més tard, el 1821 va ser abandonada després de que uns lladres assassinessin  a l´ermità.
Trobem restes de l´antiga ermita en bon estat de conservació. De fet, és l´única que encara té una paret dreta.

En el Pla de la Trinitat trobem el GR 4 i el GR 172 que pugen del camí de l´arrel.
El creuarem i uns metres més endavant i enmig de dues parets de pedra, enganxada, trobem l´ermita de Sant Dimes.
Es troba just sobre el monestir. També es coneix com l´ermita del Bon Lladre i del Castell, ja que va ser edificada aprofitant l´antic castell de Marro.
Actualment està tancada. No s´hi pot arribar.

Seguim el recorregut i a pocs metres trobem l´ermita de La Santa Creu. ( 14:00 h. ).
També és coneguda com a ermita de Santa Helena.
Està construida aprofitant una petita balma natural, sota una roca de poca alçària.
El 17 de maig de 1810 va ser destruida durant les obres de fortificació del monestir. Sis anys més tard va ser restaurada i el 1821 va ser abandonada després de la mort del P. Soler.
En els anys seixanta va ser reedificada per albergar el P. Estanislau Llopart (fill d´Esparreguera) i fins fa ben poc pel P. Basili Girbau.
L´ermita encara està en ús i té limitat el pas. És un espai privat de la Comunitat.

De la Santa Creu anirem cap a l´ermita de Sant Benet, pel sender que va per sota i paral-lel amb el GR 4 i el GR 172 fins que el creuarem per pujar a l´ermita a través d´unes escales. ( 14:25 h. ).
Aquesta es troba a pocs minuts de la placeta de Santa Anna, cruïlla de la drecera antiga de Sant Jeroni, d´on deriva el camí de totes les ermites.
La seva proximitat al monestir va fer que fós l´habitacle dels ermitans més vells o malalts.
D´ella apenes queda res. Actualment hi ha la nova capella benedictina que està en ús.

Passem pel darrera de Sant Benet i per sota de la panxa del Bisbe fins a trobar el camí vell de Sant Jeroni, direcció cap a la última ermita que ens queda: la de Santa Anna ( 14:42 h. ).
És l´ermita que està més a prop del monestir, al mateix peu del camí vell de Sant Jeroni.
En estar situada enmig de totes les ermites era el lloc on residia el monjo superior. Per això comptava amb una esglesiola on hi havia un petit cor en el quel els ermitans s´aplegaven per celebrar missa els diumenges i festius, fent la funció de parròquia.
Actualment es poden veure restes del mur de pedres, de passos i la cisterna d´aigua.

Seguim el camí vell de Sant Jeroni, passant pel Pas dels Francesos.
Les campanes del monestir toquen les 15:00 h.
Hem acabat de fer l´ERMITANADA !! Hem arribat al Monestir!!

Sens dubte una bona volta que us recomano de fer.
A part de coneixer camins i racons de la muntanya, també us podeu fer una idea de com vivien els ermitans i de com buscaben els llocs estratègics per construir les ermites.

Cadasqú és lliure de fer la ruta de les ermites com vulgui.
L´objectiu del dissenyador d´aquest recorregut era de no repetir ni desfer camins. I així ha estat !!

En Josep Maria, en Jaume, una servidora i en Josep A.

REALITZADA EL DIJOUS,  6 DE DESEMBRE DE 2012.

SANT JOAN I SANT ONOFRE (Montserrat)

Les ermites de Sant Joan i Sant Onofre es troben a la regió de Tebes (Montserrat).

************   SANT JOAN BAPTISTA   ************

La dada més antiga d´aquesta ermita es troba entre la documentació del Rei Alfons IV ( 15 de gener de 1420 ).
Bessona de la de Sant Onofre, la mateixa extensíssima balma aixoplugava amdues estances, només separades per un mal pas, salvat per una passarel-la.

Tenia l´entrada per ponent i no necessitava parets per a tancar-la, més que a la part del davant.
L´accés es feia per una escala. L´ermita comptava amb un hort propi al peu de la penya i dues cisternes.
La dificultat d´arribar-hi les cavalleries obligava a l´ermità a anar a buscar-se el proveïment el camí de Sant Jeroni, on pujava la mula enviada pel Monestir.

Sant Joan estava en molt bon lloc i era la que triaven generalment els abats en retirar-se.
L´any 1591 va ser reconstruida per l´abat Plàcid de Salinas, que havia estat General de la Congregació de Valladolid i Superior d´altres monestirs.

També hi ha dades que el dia 10 de juliol de 1594 hi va dinar el rei Felip III.

L´any 1855 hi visqué, entre les runes deixades per les tropes franceses, Joan Josep Espinosa, pilot d´un vaixell mercant que naufragà a les costes cantàbriques.
Va fer vots de convertir-se ermità de Montserrat si se salvava. Refet, va anar fins a Sant Joan, on trobà l´ermita enderrocada però la cisterna ben conservada.
Hi visqué vint mesos i es dedicà a construir l´habitatge amb les almoines que li concedien. Un dels visitants li donà una participació de la rifa anomenada del Empedrats, que organitzava l´Ajuntament de Barcelona. El número va ésser premiat amb setze duros, quantitat que fou destinada a ajudar a tirar endavant les obres.

En record d´aquesta ermita, l´abat Miquel Muntades va fer contruir, el 1869, una capelleta dedicada al Sant, al cim d´un pujolet veí. La capella fou beneïda el 28 de novembre de 1899.

... Si a veure els ermitans vol portar els hostes,
fins a la cel-la de Joan els passa
per angost senderal; d´altra manera,
els fa baixar a les petites hortes
d´es d´on puguin atènyer, devers l´Austre,
el formós Temple del beat Baptista
i les seves demores desitjables
per bé que aquestes restin soplujades
en el mateix penyal on seu Onofre,
el pendís prou s´eleva a mil pamades
i s´aboca a l´abís, obrint mirandes
que als vents Australs s´acaren, i vers l´Eure
oriental molt suaument s´allarguen...
( Sàxia )





************   SANT ONOFRE   ************

Ocupava l´extrem oriental de la balma que els servia de sostre, al costat de l´ermita de Sant Joan.
Sols tenia una entrada per llevant, amb setanta graons, excavats a la pedra, i altres de pals travessers.

Era una de les ermites més petites i amagades. Sense hort al costat, per manca d´espai, com la majoria tenien, sinó al peu, amb la de Sant Joan.
El captament d´aigua el feien un parell de cisternes buidades en la mateixa roca.

Tampoc podia pujar-hi la mula proveïdora del recapte del Monestir. Se l´havien d´anar a buscar per les Escales de Jacob.

Guillem d´Humbdolt, filòleg alemany, descriu així l´ermita l´any 1800.
" Està adossada a la roca, però aquesta casa, aparentment tan estreta, era un temps agradable i ornada al seu interior: diverses peces baixes, però còmodes, se succeïen entre la roca i la muralla; un vestíbol obert, una cambra, una capella i flors, el sol del migdia, arbres amb branques que pujaven fins a les finestres, la vista magnífica de la plana; aquesta reunió representava una habitació apta per esvaïr totes les penes.
Està prop la de Sant Joan, amb la qual estava ajuntada; però hom ha destruit la comunicació i encara que els estadants puguin parlar-se per les finestres i àdhuc passar-se el foc, no poden veure´s ni visitar-se si no és amb una volta de mitja horeta".

També hi passà llargues temporades l´Abat Garsias de Cisneros, en recolliment solitari.



A principis del s. XX , en aquest indret, es va construir un restaurant. A finals dels anys setanta es va tancar. La seva clausura va comportar, durant anys, la degradació i l´acció incívica en l´edifici i en tot l´entorn. Finalment el novembre de 2006 va ser enderrocat. Actualment només queden restes d´alguns contraforts.

Informació treta del llibre "ERMITES I FONTS DE MONTSERRATINES" de "AMICS DE MONTSERRAT" (Granollers, 1967 ).

LA FONT DE L´ESLLAVISSADA (Montserrat)

La Font de l´Esllavissada es troba, dins d´una bauma, al sud del Coll de Port. S´hi arriba pel PR-C38, el camí que va des de Coll de Guirló fins al Montgròs, passant per La Portella i el refugi Vicenç Barbé.  Es troba molt aprop del Pas del Príncep, a mà esquerra si es va en direcció al Montgròs, tocant al camí.
L´entrada de la bauma està parcialment coberta per una gran llosa de conglomerat que es va esllavissar del cingle on es troba la font. D´aquí el nom de "La Font de l´Esllavissada".
A Montserrat són freqüents els despreniments i esllavissades de roques ja que els estrats de materials tous, generalment rogencs, s´erosionen més ràpidament que els conglomerats.

EL BRUC DEL MIG - LA COVA DE L´ARCADA ( Montserrat )

La naturalesa geològica del massís de Montserrat ha fet possible que s´hi formessin moltes balmes i moltes coves, més o menys profundes, algunes de les quals van ser habitades en l´antiguitat i d´altres van acollir-hi ermitants.
Una de les coves més espectaculars del massís és la de l´Arcada, al vessant sud de Montserrat.
No es tracta d´una cova fonda com les del Salnitre, a Collbató, sinó que consisteix en un gran arc natural excavat a la roca.

L´excursió d´avui no és gens exigent, tot el contrari, és un passeig agradable, no massa llarg i que el pot fer tothom qui vulgui.
Creuarem en cotxe qüasi tot el poble del Bruc pel carrer principal fins a arribar a l´edifici de l´escola. Baixarem pel carrer que està tocant a ell i seguirem els indicadors que porten cap a la masia de Can Salses. En aquest carrer és bon lloc per deixar el cotxe i continuar a peu.

prenem direcció cap a Can Salses

Trobarem un encreuament de camins: el de la dreta porta a la masia de Can Salses. Nosaltres seguirem recte, cap al refugi Vicenç Barbé.

Caminarem uns quants metres per aquesta pista ( Plana Llarga ) fins que trobarem, a la dreta, un camp d´oliveres i on comença el sender, marcat en senyals vermells, que ens conduirà cap al Serrat de les Arnes i més endavant cap a la Cova de l´Arcada.

aquesta serie de cactus ens donen una pista d´on s´agafa el sender que puja cap al Serrat de les Arnes, marcat amb senyals vermells

Serrat de les Arnes

Des del Serrat de les Arnes tenim unes bones vistes de les parets del Pallers i del Vermell del Xincarró.
Traspassarem el Torrent dels Pallers.

Torrent dels Pallers. A mà dreta ens queda el Vermell del Xincarró i a l´esquerra la paret dels Pallers

Ens enfilem a una petita carena, no deixant mai el camí senyalitzat amb pintura vermella.

El Vermell del Xincarró

Torrent del Lloro

Torrent de les Grutes - Cova de l´Arcada

Ara el camí baixa fins el Torrent del Tambor, anomenat així perque dins mateix del torrent es troba un grandissim bloc de roca que té forma o fa pensar en un tambor. ( cal esmentar que aquesta "mole" divideix el torrent en dos noms diferents: Torrent del Tambor que es el tram que baixa fins a l´olivar de l´alfonso, El Bruc, i Torrent de les Grutes que es el tram que puja cap a la Cova de l ´Arcada).

El Tambor

En arribar al llit del torrent s´ha de remuntar aquest uns metres pel mateix fons. Trobarem uns quants corriols, a dreta i a esquerra, marcats amb petites fites de pedres. Van a diferents zones d´escalada. Per anar a la cova hem de seguir torrent amunt fins que trobarem un altre corriol a la dreta (qüasi tapat per la vegetació) i que puja fent ziga-zagues cap a l´est. Abans, però, de la forta pujada, veurem escrit en una pedra la paraula "font": ens trobem al costat de La Font del Xebret. Encara que baixa seca, és agradable fer una paradeta.

Ara si, fort pendent i cap amunt, fins a trobar un altre encreuament de camins, ambdós marcats amb pintura vermella.

Seguirem al de l´esquerra ja que el de la dreta ens portaria a la base de La Proa i que segueix horitzontalment per bona part del vessant sud de Montserrat.
A pocs metres d´aquest trencall trobem, ja, la Cova de l´Arcada: un grandiós monument natural en un massís per si mateix excepcional !!

torrent del Tambor

De tornada desferem el camí pel que hem pujat.

Excursió curta, entretinguda, agradable, per coneixer un indret del tot atractiu i interessant !

REALITZADA EL DIUMENGE, 11 DE NOVEMBRE DE 2012