LLAC DE CERTASCAN (Pallars Sobirà)

El llac de Certascan és l´estany natural més gran dels Pirineus catalans, amb una longitud de 1.200 m. i una profunditat de 96 m. aprox.
Es troba a 2.235 m. d´alçada, encerclat per parets de roca granítica i de pissarra amb matèria ferruginosa, que li dóna un color rogenc característic.
Diuen que els dies de molt vent s´hi formen onades que poden arribar a ser molt espectaculars!

Per arribar al llac cal prendre la pista que porta de Tavascan al Pla de Boaví. A l´altura de la presa de Montalto, comença, a l´esquerra, la pista que porta a l´estany de Romedo de baix. Aquesta pista, però, és barrada i només és accessible amb taxis 4 x 4. Aquests ens deixaran fins al lloc anomenat La Canalada, la cascada que baixa del llac de Certascan on, més avall, queda canalitzada per dins la muntanya per alimentar la central hidroelèctrica de Tavascan.

Des de la Canalada fins al llac s´haurà de caminar uns 50 minuts, aproximadament. (uns 300 m. de desnivell).
També es pot arribar per altres indrets i senders, fent que així  l´excursió sigui més llarga.
En el meu cas, vaig començar a caminar des del Pla de Boaví.

pla de Boaví

Llac de Certascan

Capvespre des del llac

La Canalada

REFUGI DE CERTASCAN, Pallars Sobirà ( 2.230 m. )

Abans d´arribar al llac de Certascan, i pujant per la Canalada, a 2.230 m. d´alçada, trobem el refugi de Certascan, envoltat de grans blocs de pedra, però amb unes vistes impressionants de la Pica d´Estats i Sotllo.
El guarda del refugi és l´Alejandro Gamarra, el creador també de la travessa de muntanya anomenada "LA PORTA DEL CEL".

http://www.certascan.com/

http://www.laportadelcel.com/

El burro, el que puja els queviures del refugi

el petit llac que trobem abans d´arribar al refugi

el petit llac vist des del refugi. Al fons, la Pica d´Estats

arribant al refugi des del camí de la canalada

el refugi baixant del llac de Certascan

el refugi i darrera el llac de Certascan

VALLIBIERNA ( 3.067m. ) - TUCA CULEBRAS ( 3.062 m.)

El Vallibierna i la Tuca Culebras són dues muntanyes de 3.067 m. i 3.062 m., respectivament, que es troben a l´Alta Ribagorça, a la província d´Osca (Aragó), dins del Parc Natural Posets Maladeta.
Les dues muntanyes estan unides per una cresta, molt aèrea, d´uns 30 m. de llargada, anomenada "El pas del cavall", formada per roca calcàrea molt pulida, amb una caiguda de cents de metres ambdues bandes.

El pas del cavall es pot passar de diferents maneres, tot depèn de cadasqú.
El tradicional, i com indica el nom, és seure damunt la cresta, amb una cama a cada banda, i amb l´ajut dels braços, anar fent saltirons, com si es tractés d´anar a cavall.
Els agoserats, atrevits o valents la poden passar de peu, per damunt l´aresta.
També es pot passar dret, per la banda dreta de la cresta, si es ve del Vallibierna, agafant-se de mans a l´aresta, i adherint o posant els peus a les grietes de la roca.

PROHIBIT PELS QUE PATEIXEN DE VERTIGEN! el precipici és considerable!!

Si es puja en un dia clar, les vistes a l´Aneto i a les Maladetes són espectaculars!

L´itinerari recomenable a fer és el que comença des de la presa de Llauset (a uns kilòmetres més amunt del poble Aneto), on s´han de deixar els cotxes.
S´anirà vorejant el llac pel GR 11, fins trobar la bifurcació de camins: el de la dreta (que es per on es puja normalment), ens portarà per l´Ibon de Botornàs, pels de Vallibierna, pel gelat i al coll de Vallibierna, guanyant alçada suaument, fins que quedaran, aproximadament, 300 metres de desnivell on el pendent serà molt fort.
El camí que es deixa  a l´esquerra, és el que porta al Coll de Llauset, que és per on es baixarà després de fer els dos cims.

Abans d´arribar al cim del Vallibierna, però, s´haurà de crestejar uns metres.
Es passa el mític "Pas del cavall" arribant a l´altre 3.000: la Tuca Culebras!
Ara toca desgrimpar i una llarga baixada ens conduirà fns al Coll de Llauset, on, davant mateix i al fons de la vall ja treu el cap el llac del mateix nom. (punt de partida).

vorejant el llac de llauset pel GR 11

ibons de Vallibierna

Ibon Gelat

cim del Vallibierna ( 3.067 m. )

Pas del Cavall

Pas del Cavall

Pas del Cavall

prohibit pels que pateixen de vertigen !!

cim Tuca Culebras ( 3.062 m. )

desgrimpades

arribant al Coll de Llauset

Vall de Llauset, cap al punt de partida

Camí dels Enginyers (Núria- Coma de Vaca)

El camí dels Enginyers és una variant del GR-11 que va de Núria a Coma de Vaca.
Va neixer per un projecte d´una central elèctrica que havia de tancar el Coma de Vaca amb una presa, formant un llac artificial.
Afortunadament aquesta presa no es va construir, però ens va deixar un dels senders més bonics de la zona.
El camí dels Enginyers no ofereix cap dificultat amb bon temps, però pot resultar molt perillós amb neu, gel o boira.
L´únic pas una mica complicat es troba al Clot de Malinfern, en el qual hi ha instal-lat uns passamans d´acer a la roca que permeten passar sense cap perill, encara que s´ha de vigilar i tenir precaució.

REFUGI COMA DE VACA ( 2.OOO m. )

El refugi Coma de Vaca o Manelic va ser construit els estius del 1.998 i 1.999,  per substituir l´antic i deficient refugi lliure.
Es troba situat a 2.000 m. d´alçada, en el pla de les eugues, on conflueixen els rius Freser i de la Vaca.
Ubicat en el terme municipal de Queralbs, té una capacitat de 42 places.



http://www.comadevaca.com/

El Puigmal ( 2. 914 m. ) i la llegenda de St. Gil

El Puigmal és una muntanya del Pirineu Oriental, situada entre les comarques de l´Alta Cerdanya i el Ripollès.
Possiblement una de les més emblemàtiques de Catalunya.
S´alça com el més alt dels cims que configuren l´anomenada Gran Olla, que rodeja la vall de Núria.

El cim del Puigmal és coronat per una gran creu, una olla i una campana, fetes de ferro forjat.

Segons explica la llegenda, St. Gil, provinent de la Provença, va arribar a la vall cap a l´any 700, per fer vida d´ermità. S´allotjava en una cova. El seu temps el dedicava a l´oració i a conviure amb els pastors que portaven el bestiar als prats d´aquelles muntanyes. Amb ells compartia la seva vianda: una mica de gra cuinat en una olla de coure. Quan tenia el menjar a punt, St. Gil feia sonar una campana per avisar els comensals.
Un dia, va haver de fugir depressa i corrents, deixant amagats tots els seus estris.
No fou fins segles més tard que un bou indicà als pastors on estaven amagades les pertinences del sant.
La creu, la campana i l´olla són, des de llavors, els tres símbols de Núria.

el Puigmal pujant des de Fontalba  ( 7 - novembre - 2010 )

arribant al cim des de Fontalba  ( 7 - novembre - 2010 )

els tres símbols de Núria al cim del Puigmal  ( 7 - novembre - 2010 )

7 de novembre de 2010

la tartera pujant de Núria (16 - juny - 2012 )

cim del Puigmal  ( 16-juny-2012)

geodèsic i bústia (16 - juny - 2012)

El Puigmal i Mossèn Cinto Verdaguer

De puig en puig pel coll de Finestrelles
s´enfilen de Puigmal a l´alta cima,
tota la terra que el meu cor estima
des d´ací es veu en serres onejar.

 ( Verdaguer al Puigmal - estiu de 1.880 )

el Puigmal vist des del pic gran del segre 

Un altre dels poemes que va escriure Mossèn Cinto Verdaguer el podem trobar escrit en una placa de ferro, sota els tres símbols de Núria: la creu, l´olla i la campana.