diuen que les cabres de montserrat no són gaire espantadisses i es deixen observar.
si tenim la sort de trobar-nos amb aquests animals, cal que no els destorbem massa i no els fem variar el comportament fent-los agafar por i desconfiança.
entre la mòmia i la prenyada caminava jo, decidida, quan, una mena de "xiulet" va fer que m´aturés i alcés el cap. davant meu tenia aquest ramat. (no se qui observaba a qui ). em van deixar que m´hi acostés força per poder fer-lis unes quantes fotos..... després sense molestar-les me´n vaig anar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada