12 de febr. 2013

CORÇÀ - LA PERTUSA - CONGOST DE MONT-REBEI - PONT PENJANT (Montsec-Lleida)

congost de Mont-rebei

La Serra del Montsec és una serralada del Prepirineu. S´extén al llarg del límit de les comarques de la Noguera, al sud, i del Pallars Jussà, al nord.
Té una extensió de més de 40 kms. de llargada i 18.696 hectàrees repartides entre les dues comarques.
L´empenta i la força erosiva dels rius Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana han aconseguit dibuixar i perfilar els espectaculars congostos de Mont-rebei i de Terradets, que, alhora, divideixen la serra en tres sectors: d´oest a est el Montsec d´Estall (en terres aragoneses), el Montsec d´Ares i el Montsec de Rúbies.

Avui, coneixerem i ens passejarem per l ´espai natural del Congost de Mont-rebei que forma el riu Noguera Ribagorçana en travessar la Serra del Montsec, separant el Montsec d´Ares (en terres catalanes) del Montsec d´Estall ( en terres aragoneses ).




L´espai Natural del Congost de Mont-rebei té una extensió d´unes 600 hectàrees. Fou adquirit per la Fundació Caixa Catalunya (en la seva etapa de Fundació Territori i Paisatge) el 1999 amb l´objectiu de preservar els seus valors naturals i paisatgístics. En la seva major part és inclòs dins l´espai  natural (PEIN) del Montsec i també limita amb la Reserva Natural del Congost de Mont-rebei. El 14 d´abril de 2005 el congost fou declarat Refugi de Fauna Salvatge.




Es pot arribar al Congost de Mont-rebei des del Pont de Montanyana i de Sant Esteve de la Sarga, al nord, i des d´Àger, al sud.
Nosaltres hi arribarem pel sud, deixant el cotxe al Collet de la Pertusa (Corçà).
Passarem pels pobles d´Àger i Agulló, arribant a Corçà, continuant després per una carretera molt estreta que ens portarà fins al Collet de la Pertusa, on deixarem el cotxe.
Davant nostra, i damunt  d´un penya-segat es troba l´Ermita de la Pertusa i que no hem de deixar de pujar-hi.




El seu emplaçament és impressionant, dominant el curs del riu Noguera Ribagorçana.





També hi podem trobar restes d´un castell.


Només es pot accedir a l´ermita pel costat nord ja que el seu costat sud està construit a plom sobre l´espadat.




Aquesta petita església, documentada el 1162 amb el nom de la Pertusa, tenia la funció de vigilar per barrar el pas a la vall d´Àger i controlar el congost de Mont-rebei. Posteriorment va esdevenir església parroquial de Corçà i actualment té la categoria d´ermita.

Tornem al Collet de la Pertusa i seguim les marques blanques i vermelles del GR-1, on trobarem un pal indicador al principi del recorregut.



El GR-1 no el deixarem en cap moment, per tant el camí no té pèrdua.
Cal dir que el recorregut que farem, del Collet de la Pertusa fins el Pont Penjant metàl-lic del Barranc de Sant Jaume o de la Maçana, és d´uns 17 kms. aproximadament.

Comencem a caminar per una pista ampla, on tenim unes vistes magnífiques del penya-segat i de l´ermita de la Pertusa com el pantà de Canelles.




Després el camí es fa més estret i baixa fins al fons del Barranc de la Pardina, passant pel costat de les ruïnes del mas de la Pardina.






Seguim el camí que va remuntant, suaument primer, passant per sota d´una cinglera i enfinlant-se, després, fins el Pas d´Aguilé (804 m.), el punt més elevat de l´excursió, i un bon mirador de tot el nostre entorn.




el congost de Mont-rebei, tapat per la boira, des del Pas d´Aguilé


Continuem pel GR-1 i baixem fins el mas de Carlets, ara convertit en refugi pels muntanyencs i escaladors.





Seguim avançant. Cada vegada tenim més aprop el congost. Entre les parets verticals del Montsec d´Estall (Aragó) i del Montsec d´Ares (Catalunya), i al fons, sobre un turó, podem veure la torre circular del Castell de Girbeta.




Després d´una petita pujada arribem a l´entrada del Congost de Mont-rebei.




Aquest congost és l´únic de Catalunya que es manté més o menys verge sense que el travessi cap carretera, ferrocarril o línia elèctrica. Únicament és travessat per un camí de ferradura parcialment excavat a la roca que permet gaudir d´una manera molt espectacular d´aquest indret.
Les parets del congost arriben a assolir més de 500 metres de caiguda vertical, amb punts on l´amplada mínima del congost és de només 20 metres.
Aquest camí, excavat a la paret del costat català, va ser construit per la companyia hidroelèctrica ENHER i obert l´any 1982, amb una llargada d´1 km. aproximadament.
Abans, però, als anys 20, la Mancomunitat de Catalunya n´havia excavat un altra (a uns 30 metres per dessota del pas nou) per ajudar les comunicacions entre els pobles de la zona, però va quedar inundat per la crescuda de les aigües un cop es va posar en marxa el pantà de Canelles.

Entrem, doncs, al Congost. És hora de gaudir al màxim i amb tranquil-litat de la majestuositat d´aquest entorn.
Uns cables ancorats a la paret ens dóna seguretat per passar els trams més estrets.
Compte si aneu amb nens. En cap moment els deixeu sols ja que no hi ha baranes i l´alçada és considerable.
Compte també pels qui pateixin de vertigen.










Sortint del congost, i més endavant, trobarem el pont penjant metàl-lic salvant el Barranc de Sant Jaume o de la Maçana. El passarem i aquí donarem la volta, desfent el camí per on hem passat fins a arribar al cotxe de nou, al Collet de la Pertusa.


sortint del congost

al fons, la torre circular del castell de Girbeta



pont penjant sobre el barranc de Sant Jaume o de la Maçana




Si hi ha temps i se´n té ganes, a meitat del congost veurem una canal molt dreta equipada amb cadenes i grapes que condueix a la boca de la Cova Colomera o de Es Gralles.





UNA EXCURSIÓ TOTALMENT RECOMANABLE !!

REALITZADA EL 13 DE MARÇ DE 2011 AMB LA LOLI, L´ELVIRA, LA MARI, L´EULÀLIA, LA LALI, LA THAIS, EL JOSEP MARIA, EL JOSEP, EL VICENÇ, EL JOSE I UNA SERVIDORA (ISABEL)

6 de febr. 2013

ASCENSIÓ AL GORRO FRIGI (1.153 m.) PER LA VIA NORMAL (Montserrat)

Gorro Frigi vist des del Camí Nou de Sant Jeroni

El Gorro Frigi és un cim montserratí rocós que es troba a la part oriental de la serra i que assoleix una alçada de 1.153 m. sobre el nivell del mar. És l´agulla més gran i destacada del Grup dels Gorros o de Sta. Magdalena (Magdalena Superior, l´Ullal de la Magdalena, la Magdalena Inferior i la Gorra Marinera ), i a un nivell per dessota el Trencabarrals.




Etimològicament el seu nom deriva de la seva semblança morfològica amb una gorra o barret frigi (lligadura consistent en una espècie de caputxa de forma gairebé cònica, però amb la punta corbada, confeccionada habitualment amb llana o foltre = drap gruixut ).

La primera escalada al Gorro Frigi per la que avui s´anomena la Via Normal o de descens, i que explicaré més endavant, la va dur a terme, el maig de 1.920, en Lluís Estasen i Pla, del Centre Excursionista de Catalunya (CEC ).


Lluís Estasen i Pla

Via Normal vist de la Miranda de les Magdalenes

En Lluís Estasen fou escalador, alpinista i esquiador de muntanya català, pioner d´aquests esports en molts indrets. Fou l´escalador més important de l´època d´entreguerres. Va introduir la tècnica del piolet i grampons a l´Estat Espanyol.


En Lluis Estasen escalant zona de Gorros l´any 1.922

Aquesta ascensió d´Estasen al Gorro Frigi marca una fita històrica de l´escalada a Montserrat, ja que es considera la primera escalada moderna que s´hi dur a terme.
És avui encara que hi trobem alguna escàrpia llarga que asseguraven les primeres escalades.




L´ascensió al cim del Gorro Frigi és segur i ben equipat, amb unes vistes excepcionals al monestir i a tot al massís en general.

ESTEM EN TERRITORI D´ESCALADORS PER LA QUAL COSA HEM DE SER RESPECTUOSOS, TANT PER MOURE´NS EN SILENCI COM TENIR CURA AMB LES CAIGUDES DE PEDRA.


escalant la Via Joan Marc

L´aproximació més curta és sortint des del Monestir.



Es pot pujar amb el funicular fins a Sant Joan i prendre el Cami Nou de Sant Jeroni; o bé pujant per Santa Anna i pel camí del Trencabarrals o una tercera opció que és pujar per Sant Miquel fins a Sant Joan, prendre el Camí Nou de Sant Jeroni, passant per sota de totes les Gorres, fins a arribar a la canal que hi ha entre la Magdalena Superior i el Gorro Frigi.



Comencem, doncs, a pujar per la canal. Ens trobarem dos passos equipats amb cadenes que ens permetran superar dos relleixos de roca molt llisa.






Passat aquest tram la canal té un fort pendent fins a arribar al coll, on trobem, ja, una primera cadena i cables per flanquejar un relleix (direcció Sud ).


 


Passarem per una zona herbosa i trobarem un altre tram de cadena que no té cap dificultat.



Arribem a la "berruga" característica del Gorro Frigi superant-la amb trams de cadenes primer i amb cables després, pel costat de la fissura, podent-nos assegurar en tot moment.
És la part més vertical i més espectacular de l´ascensió.









Sortim cap a la dreta, sempre amb molta cura a no fer caure pedres, trobant un altra tram de cadenes.





Resseguim les rampes finals, equipades en cables, i fent un flanqueix arribem al cim del Gorro Frigi ( 1.153 m. ) amb unes vistes impressionants i fantàstiques de tot Montserrat.











La meva primera ascensió al Gorro Frigi realitzada  l´1 d´abril de 2012 amb el JOSEP. A., L´ANNA, EL JOAN, LA CHARI, LA PILI, EL XAVIER, L´ALBERT, EL SERGIO, EL  J.M. GUITART, LA  NÚRIA, LA MARTA I EL RAMON.




segona ascensió realitzada el 12 de maig de 2013 amb el Jaume, la Miren, la Thais, el Josep Maria i una servidora

concert-tango-sorpresa en el cim del frigi  ( 12 de maig de 2013 )