22 d’oct. 2012

ELS PALLERS... LA LLEGENDA ( Montserrat )

Els Pallers amb el nom corresponent  (J.A.Pallàs)

Montserrat és un massís únic al món, tant per la seva geomorfologia com per la seva càrrega simbòlica.
Hi podem trobar infinitat d´agulles, qüasi totes amb els seus corresponents noms i alguna d´elles amb la seva respectiva llegenda.

A Els Pallers hi podem arribar pel Bruc o des de Can Maçana, pujant cap al Coll de Guirló i baixant pel Torrent de la Diablera. Després trobem una pista que, per la dreta es baixa cap al Bruc, i cap a l ´esquerra cap al refugi Vicenç Barbé. Pugem en direcció cap al refugi. A uns metres més amunt, deixem la pista i agafem el sender que puja a l´Era dels Pallers ( una gran esplanada ). Els Pallers ens queden ara a la dreta. Si seguim el corriol arribarem al refugi.
Fem parada, doncs, a Els Pallers, una sèrie d´agulles de pedra que ens fan recordar, per les seves formes, els pallers que hi havia, en aquella època, als masos.

Diu la llegenda que fa molts anys, en aquest indret hi habitaven uns gegants anomenats regira-rocs.
Els pagesos de les contrades estaven atemorits pels gegants. A part de ser molt forts, també els hi robaven les coses.
Un any, la collita de blat dels regira-rocs va anar molt malament. No van poder collir ni un gra dels seus conreus, així que van decidir robar el blat de tots els camps de les rodalies. El van batre i amb la palla van construir uns pallers gegants, com ells.
Els veins estaven tan enfadats que es van encomanar a Déu per demanar justícia. El Ser Diví els va escoltar i va convertir els pallers dels regira-rocs en pedra i a ells els va llençar dins l´Avenc dels Pouetons com a càstig i com a lliçó: no robar i respectar les coses dels altres.


En aquesta llegenda de Joan Amades, es parla dels regira-rocs.
Se suposa que aquest nom prové d´una activitat que, en aquella època, havia de ser molt important en aquestes contrades.
Entre Els Pallers i l´Avenc dels Pouetons es troba l´Agulla La Miranda de les Boïgues. Una boïga o artiga era un espai de bosc desforestat i convertit en un camp de conreu. En aquest tram, la muntanya va ser artigada fins ben amunt per convertir el bosc en camp de conreu. Degut el pendent s´havien de construir feixes, bancals, moure terres, pedres.... en definitiva, regirar rocs.

També es parla de l´Avenc dels Pouetons. Aquest es troba aprop del refugi Vicenç Barbé. Té una profunditat d´uns 123 m. i un recorregut d´uns 370 m. aproximadament.












agulla la Miranda de les Boïgues des dels Pallers

refugi Vicenç Barbé pujant per l´Era dels Pallers

entrada a l´Avenc dels Pouetons (fotografia d´apeupermontserrat)



16 d’oct. 2012

EL PEDRAFORCA ( 2.506 m.)

El Pedraforca vist des de la carretera de Saldes


El Pedraforca és, sens dubte, una altra de les muntanyes més emblemàtiques de Catalunya. Es troba entre els termes municipals de Saldes i Gòsol, dins del Parc Natural Cadí-Moixeró. Els seus voltants han estat declarats Paratge d´interès Nacional.

Tothom que veu el Pedraforca per primera vegada queda bocabadat i sorprès. La primera visió impactant que tenim d´ell és pujant cap a Saldes i Gòsol.
Enmig de muntanyes arrodonides, de prats i boscos, s´alça imponent i potent la gran mole de roca... com si fós un miratge.
Suposo que és per la seva forma tan peculiar que ha estat i és considerada com una muntanya màgica.

Hi ha moltes llegendes al voltant del Pedraforca. Potser la més coneguda és aquella que explica que una nit de Sant Silvestre les bruixes celebraven un aquelarre al cim d´una muntanya molt alta, situada on hi ha ara el Pedraforca. Les bruixes estaven dividides en dos bàndols i es barallaven entre elles. Feien tant soroll que fins i tot feien tremolar la terra. Els habitants de Saldes estaven tan esporuguits que es van encomanar a St. Miquel fent plegàries. Aquest els va escoltar, va baixar del cel i d´un cop d´espasa va trencar la muntanya en dues parts, deixant un bàndol de bruixes al Pollegó Superior i l´altre al Pollegó Inferior. Amb aquell cop tan fort d´espasa, va esmicolar el cim de l´antiga muntanya. Diuen que els restes de les pedres d´aquell cim son les que formen, avui en dia, la tartera del Pedraforca.

També molts poetes s´han inspirat amb aquesta muntanya. Aquest n´és un exemple:

                        FILL DE PEDRAFORCA

Pedraforca esporuguit
s´esmunyí un dia boirós
sota la destral d´un gegant
que li partí el dors en dos.
De la ferida a la plorosa roca
n´aparegué un nen vestit d´amor
que per galtes tenia petons encesos
i per ulls tot l´horitzó.
Ara la roca està guarida
i ha desaparegut el malvat gegant
i l´únic que li obre la ferida
és l´enyor del seu infant...

( Maria del Mar Macià Parris )

El Pedraforca està format pel Pollegó Superior, de 2.506 m. d´altitud, amb un cim secundari, el Calderer, amb 2.496 m.; el Pollegó Inferior, de 2.444 m. d´altitud i l´enforcadura que se situa a 2.356 m. amb la tartera a cada banda.
S´hi pot ascendir per diferents vies:
- Des de Gòsol, pel camí de la clota, el bosc de la tossa i la tartera.
- Des de Gòsol, seguint el tram de GR-107 fins a Font Terrers i anant per Set-Fonts i la Canal del Verdet.
- I des del refugi Lluís Estasen també seguint la Canal del Verdet.

El recorregut que us proposo avui i potser el més tradicional és aquest últim: el que comença al refugi Lluís Estasen en direcció al Coll del Verdet, Cim Nord, avantcim, Pollegó Superior, tartera i refugi.
Cal estar minimament preparat i avesat a les grimpades. En general, no tenen massa dificultat si no hi ha neu ni glaç ( repeteixo: si s´està preparat ). Cal , però, anar en compte i sense presses, mirant bé on es posen les mans i els peus.
A la canal que trobem abans d´arribar al cim nord, hi ha una corda i un cable per facilitar dos passos una mica complicats.

La tartera té una llargària d´1´5 km,  i uns 500 metres de desnivell. Degut al pas de tants muntanyencs i l´erosió fa que el començament de la baixada sigui molt relliscosa. Els peus marxen sols i la caiguda està garantida. Una opció és baixar pel costat dret, trepitjant la poca herba que queda.
Més avall, el gruix de pedra ja és considerable. Així que la millor manera per baixar-la és clavant els talons amb força a les pedres, fent passes decidides i aprofitar el gruix que deia per guanyar velocitat. Això no vol dir que vagis per terra més d´una vegada.
Quan s´acaba la tartera, trobem ja, a mà esquerra, el camí que s´endinsa pel bosc fins a arribar, de nou, al refugi Lluís Estasen.

de bon matí, els muntanyencs es preparen per pujar al Pedraforca

refugi Lluís Estasen

pujant cap al coll del Verdet

mar de núvols


Coll del Verdet

primeres grimpades per pujar al cim Nord



tram de corda i cable per facilitar dos passos complicats


Cim Nord i davant l´avantcim

l´avantcim



el Pollegó Superior ... ja queda poc per arribar-hi

enforcadura i el Pollegó Inferior al fons

últimes grimpades


hem fet Cim !! Pollegó Superior ( 2.506 m. )

moments ....

d´esquerra a dreta: el Calderer, enforcadura i Pollegó Inferior

baixant cap a l´enforcadura

enforcadura i començament de la tartera

tartera


arribant al refugi Lluís Estasen






CIM ASSOLIT EL 13 D´OCTUBRE DE 2012


Aquesta vegada puc dir que he fet d´UN SOMNI.... REALITAT !!

4 d’oct. 2012

PUIG DELS TERRERS (2.465 m.) - COMABONA ( 2.547 m.)

La Serra del Cadí es troba a les comarques de l´Alt Urgell, la Baixa Cerdanya i el Berguedà. S´estén d´oest a est al llarg de 40 kms., del del Cap de la Fesa al Coll de Tancalaporta.
El massís del Cadí consta de 26 cims; el de menys altitud, "El Roca Roja" de 2.157 m. i el més alt, " el Vulturó" de 2.648 m.
Des del Coll de Tancalaporta, les primeres muntanyes que trobem son El Puig dels Terrers, de 2.465 m. d´altitud i el Comabona de 2.547 m.
L´excursió d´avui, doncs, consisteix en pujar a aquests dos cims començant per la banda del Berguedà, concretament des del Coll de la Bauma (1.577 m.) que s´hi arriba per Bagà, pujant cap a Gisclareny i Coll de la Bena.
El desnivell que ens espera és de qüasi 1.000 m.

Deixem els cotxes al Coll de la Bauma, i a uns 500 metres més amunt, i en un revolt molt tancat, trobarem el sender local (marcat amb senyals blanques i verdes) que ens durà pel Clot de la Pleta de l´Olla, caminant pel mig del bosc.
Més endavant, i ja sortint en una mena de prat, arribem a una carena anomenada Grau del Doll. Des d´aquí tenim fantàstiques vistes sobre la cara nord del majestuós Pedraforca, de la Vall de Saldes, de la del Bastareny, de la Gallina Pelada, del Puigllançada, de la Tossa d´Alp, Penyes Altes, Moixeró i de la Serra d´Ensija.
Cal, doncs, fer una parada i gaudir del paisatge.

Seguirem caminant. Passarem pel costat de les restes d´una cabana de pastors i pujarem cap al Pas de la Cabra. Després de passar aquest pas, enfilarem una forta pujada cap a la Pleta de la Guilla, i d´aquí cap al Coll dels Terrers ( 2.425 m. ), que es troba entre el Puig dels Terrers i el Comabona. A uns metres més avall ens queda el Pas de Tancalaporta.
Les vistes des del Coll, en un dia clar, han de ser espectaculars. Nosaltres hem trobat boira i restes del mal temps del dia anterior.

Fem cim del Puig dels Terrers ( 2.465 m. ). La panoràmica d´allí dalt qüasi nul-la per la boira.
Baixem i des del Coll dels Terrers agafem el GR-150 cap al Comabona (també es pot arribar al cim tot carenejant).
La vessant nord del Cadí és una cinglera escarpada i abrupta (espero tornar un altre dia per poder-la gaudir al 100 %. Aquesta vegada no hi ha hagut sort! el temps és el que mana! ).

Baixem del Comabona pel camí que va cap al Pas dels Gosolans per, després, prendre el PR-C124 que va cap a la Serra Pedregosa i Prat Llong.


camí de la Bauma

Puigllançada, Tossa d´Alp, Penyes Altes i Moixeró des del Grau del Doll

cara nord del Pedraforca des del Grau del Doll

restes d´una cabana de pastors. Direcció cap al Pas de la Cabra


arribant al Pas de la Cabra. Al fons i cobert de boira, el Pedraforca

mar de núvols i el Montseny al fons, des del Pas de la Cabra

del Pas de la Cabra a la Pleta de la Guilla


de la Pleta de la Guilla al Coll dels Terrers




Coll dels Terrers

Pas de Tancalaporta

pujant cap el Puig dels Terrers

pujant cap el Puig dels Terrers. darrera nostra, la carena del Comabona

cim del Puig dels Terrers

arribant al cim del Comabona

cim del Comabona

baixant del Comabona en direcció cap a la Serra Pedregosa



Serra Pedregosa

pas de la Serra Pedregosa baixant cap a Prat Llong

el Pedraforca cobert de boira des del Prat Llong

Prat Llong



Del Prat Llong enllacem amb la pista forestal que ve del Coll de la Bauma i que va cap al Collell.
Aproximadament caminem uns 5 kms. per la pista i arribem al punt de partida.


CIMS ASSOLITS EL DIA 30 DE SETEMBRE DE 2012 !!