el món d´inuk: EL PEDRAFORCA ( 2.506 m.)


El Pedraforca vist des de la carretera de Saldes

El Pedraforca és, sens dubte, una altra de les muntanyes més emblemàtiques de Catalunya. Es troba entre els termes municipals de Saldes i Gòsol, dins del Parc Natural Cadí-Moixeró. Els seus voltants han estat declarats Paratge d´interès Nacional.

Tothom que veu el Pedraforca per primera vegada queda bocabadat i sorprès. La primera visió impactant que tenim d´ell és pujant cap a Saldes i Gòsol.
Enmig de muntanyes arrodonides, de prats i boscos, s´alça imponent i potent la gran mole de roca... com si fós un miratge.
Suposo que és per la seva forma tan peculiar que ha estat i és considerada com una muntanya màgica.

Hi ha moltes llegendes al voltant del Pedraforca. Potser la més coneguda és aquella que explica que una nit de Sant Silvestre les bruixes celebraven un aquelarre al cim d´una muntanya molt alta, situada on hi ha ara el Pedraforca. Les bruixes estaven dividides en dos bàndols i es barallaven entre elles. Feien tant soroll que fins i tot feien tremolar la terra. Els habitants de Saldes estaven tan esporuguits que es van encomanar a St. Miquel fent plegàries. Aquest els va escoltar, va baixar del cel i d´un cop d´espasa va trencar la muntanya en dues parts, deixant un bàndol de bruixes al Pollegó Superior i l´altre al Pollegó Inferior. Amb aquell cop tan fort d´espasa, va esmicolar el cim de l´antiga muntanya. Diuen que els restes de les pedres d´aquell cim son les que formen, avui en dia, la tartera del Pedraforca.

També molts poetes s´han inspirat amb aquesta muntanya. Aquest n´és un exemple:

FILL DE PEDRAFORCA

Pedraforca esporuguit
s´esmunyí un dia boirós
sota la destral d´un gegant
que li partí el dors en dos.
De la ferida a la plorosa roca
n´aparegué un nen vestit d´amor
que per galtes tenia petons encesos
i per ulls tot l´horitzó.
Ara la roca està guarida
i ha desaparegut el malvat gegant
i l´únic que li obre la ferida
és l´enyor del seu infant...

( Maria del Mar Macià Parris )

El Pedraforca està format pel Pollegó Superior, de 2.506 m. d´altitud, amb un cim secundari, el Calderer, amb 2.496 m.; el Pollegó Inferior, de 2.444 m. d´altitud i l´enforcadura que se situa a 2.356 m. amb la tartera a cada banda.
S´hi pot ascendir per diferents vies:
- Des de Gòsol, pel camí de la clota, el bosc de la tossa i la tartera.
- Des de Gòsol, seguint el tram de GR-107 fins a Font Terrers i anant per Set-Fonts i la Canal del Verdet.
- I des del refugi Lluís Estasen també seguint la Canal del Verdet.

El recorregut que us proposo avui i potser el més tradicional és aquest últim: el que comença al refugi Lluís Estasen en direcció al Coll del Verdet, Cim Nord, avantcim, Pollegó Superior, tartera i refugi.
Cal estar minimament preparat i avesat a les grimpades. En general, no tenen massa dificultat si no hi ha neu ni glaç ( repeteixo: si s´està preparat ). Cal , però, anar en compte i sense presses, mirant bé on es posen les mans i els peus.
A la canal que trobem abans d´arribar al cim nord, hi ha una corda i un cable per facilitar dos passos una mica complicats.

La tartera té una llargària d´1´5 km, i uns 500 metres de desnivell. Degut al pas de tants muntanyencs i l´erosió fa que el començament de la baixada sigui molt relliscosa. Els peus marxen sols i la caiguda està garantida. Una opció és baixar pel costat dret, trepitjant la poca herba que queda.
Més avall, el gruix de pedra ja és considerable. Així que la millor manera per baixar-la és clavant els talons amb força a les pedres, fent passes decidides i aprofitar el gruix que deia per guanyar velocitat. Això no vol dir que vagis per terra més d´una vegada.
Quan s´acaba la tartera, trobem ja, a mà esquerra, el camí que s´endinsa pel bosc fins a arribar, de nou, al refugi Lluís Estasen.