.JPG)
" Cuando era joven uno no tenía respuesta a la pregunta de muchísima gente... responderles por que uno se pasaba los fines de semana con dieciséis, diecisiete y dieciocho años subiendo por paredes verticales y pasando horas y horas en ellas, con el único fin de tener que bajar después de subirlas... buscar las vías más bonitas o accesibles a uno... esperar el tiempo propicio... planear el recorrido y luego llevarlo a cabo... muchas veces tener que cambiarlos sobre la marcha por las múltiples incidencias.
... Caminos con compañeros... a veces conocidos... otros no tanto.. pero siempre con la confianza total en ellos para superar las incógnitas de un futuro abierto... paso a paso... largo a largo.
Con los años uno se da cuenta que la vida es un poco ... más o menos... lo mismo. Descubrimos itininerarios... los preparamos... realizamos los que somos capaces de hacer... y luego las sorpresas hacen que nos vayamos amoldando a ellos o al simple transcurrir de la vida... cual pared!
Los compañeros de viaje de ese recorrido que es la vida no siempre los escogemos.. pero tenemos que aprender a confiar en ellos y adaptarnos también para llegar a la cima... que no es el fin en sí misma... sino la vida misma en forma de recorrido la que dará valor a esa cima a la que llegaremos.
AGULLES DE MONTSERRAT... MÁS QUE UNA ESCUELA DE ESCALADA... UNA ESCUELA DE VIDA ... "
Així em definia, fa uns anys, el meu amic Andreu el què va significar, per ell, la Regió d´Agulles en la seva època d´escalador. Avuí comparteixo aquest escrit amb aquesta entrada del bloc perquè Agulles és considerada el veritable paradís dels escaladors, i què millor si les paraules i els sentiments provenen d´una persona que ha estat arrelada, durant una etapa de la seva vida, en aquest lloc.
Jo no sóc escaladora ni entenc d´escalada, per tant, no tocaré aquest tema i el deixaré pels experts en la matèria, tot i que també haig de dir que envejo aquestes persones (enveja sana) per com son capaces de penjar-se per aquestes parets verticals durant hores i hores, desafiant la gravetat.
La travessa d´Agulles l´he fet unes quantes vegades, en sentit ascendent i descendent, amb companyia o a vegades sola, gaudint d´ella com si m´endinsés dins d´un laberint, entre parets, canals i cordes i amb les grimpades corresponents, buscant un xic d´aventura .
http://elmondinuk.blogspot.com.es/2012/09/travessa-dagulles-montserrat.html
Aquesta última vegada, però, que he trepitjat Agulles ha estat per un altre motiu ben diferent. Era quelcom que volia fer des de fa temps: identificar cada agulla amb el seu nom corresponent.
Amb l´ajut de la guia d´escalada d´en Joan Miquel Dalmau ( Agulles regió de Montserrat) i d´en Josep A. Pallàs, que és qui em va proposar aquesta sortida, ha estat possible.
La Regió d´Agulles és la més accidentada de Montserrat i la més petita. Comença per la part de ponent al Coll de Can Maçana.
LA PALANGANA és la que forma l´angle de la muralla d´Agulles al seu vèrtex NE.
Pel sud és tancada per la carena descendent de la Portella, baixant pel Serrat de les Arnes i el de Moixerigues, turons propers al Bruc.
Per la part nord devalla pel Serrat de la Foradada fins al Serrat d´en Pujader.
Per la part de llevant arriba fins a la Canal Ampla, separant-la de Frares Encantats.
La Regió d´Agulles es pot dividir en quatre sectors:
1º: on trobem les runes i el turó de St. Pau Vell.
2º: la roca de la Portella i la carena que baixa vers els Pallers del Mal Any.
3º: inclou la part de damunt de la Portella i la zona alta d´Agulles, on es drecen la Saca Gran, les Bessones i els Ossos, als peus de les quals resta un bon nombre de roques.
4º: la part més a llevant, lloc on la Canal Ampla la separa dels Frares Encantats i on podem trobar la Bola de la Partió, l´Ou de Colom i la Cadireta en el Serrat de la Foradada.
Avui coneixerem i posarem nom a cada Agulla de la part alta de la regió. Les primeres fotografies son fetes des de l´Era dels Pallers on la panoràmica de les Agulles és extraordinària, i on es poden distingir perfectament cada roca, fins i tot les més petites i no tant imponents.
 |
LA CORONA DE LA REINA va ser batejada així el 16 de novembre de 1.958 per una colla de terrassencs perquè s´hi trobà abundantment la planta coneguda com a corona de reina. El curiós del cas és que realment té forma de corona a causa dels bonys que l´envolten.
Des del refugi tenim unes bones vistes de LES MOMIETES, anomenades així la roca de l´AGLÀ i l´AGULLA MARE; LA MIRANDA DE LES BOÏGUES i EL PEDESTAL DEL MARTELL.
 |
| refugi Vicenç Barbé vist des del cim del GEP LLARG |
AGULLA DEL CAPDEMUNT: és la més alta del Serrat que puja del Sol Ponent, amb 980 m. d´alçada.
AGULLA DE LA CANAL DE LA FIGUERA: coneguda com LA FIGUERETA. És anomenada així per raó d´una petita figuera situada a l´inici de la canal.
LA BANDERETA O AGULLA VEN-SURI-VEN: aquest últim nom li ve pel fet que la cordada Vendrell-Suriñach-Ventura efectuà una complicada ascensió en aquesta agulla i que va tenir una gran importància històrica.
LA FILIGRANA: anomenada també FALUGA perquè sembla la figura encantada d´un esquirol.
LA SACA GRAN O EL TRÍPTIC: És la roca més destacada del sector. Se l´anomena també agulla d´en Dionís en homenatge al muntanyenc D. Artemendi.
AGULLA DELS OSSOS: li fóu donat aquest nom perquè s´hi trobaren els ossos d´un ocell mort.
LA BOTERUDA DEL GRA: és la roca més alta de la carena que ascendeix del Cap del Guerrer i la seva alçada és de 1.077 m. sobre el nivell del mar.
LA BOLA DE LA PARTIÓ: es pot dir que és la roca més majestuosa de Montserrat, i junt amb LES BESSONES representa la de més personalitat de la regió.
No cal dir que el seu nom està ben escollit ja que és una bola arrodonida sobreposada a un altiu pedestal. El nom de la Partió prevé de temps immemorials perquè era una bona fita per on delimitar antics termes.
LA TORTA O LA MÀ: és la roca més altivola del grup que hi ha a l´esquerra del Portell Estret, amb 1.087 m. d´alçada. És, també, la més enlairada de tota la Regió d´Agulles i, per tant, un excel-lent mirador.
LA TRI-ROCA: formada per tres roques o agulles enganxades.
LA REGIÓ D´AGULLES, I RESUMINT, SON UN MUNT DE ROQUES, DE FORMES I TAMANYS DIFERENTS QUE LA NATURA HA SABUT MODELAR A LA PERFECCIÓ. ALGUNES DE MOLT CURIOSES PERÒ TOTES D´UNA GRAN BELLESA.....
".... I ELS MEUS ULLS EN FILTRAREN L´HARMONIA
I LA BRUTAL EMPENTA DE BLAVOR
QUE ESTIRAT CEL AMUNT EL MANTENIA:
PER A MI MONTSERRAT FOU AQUELL DIA
UNA IMPREVISTA REVELACIÓ...."
(Josep Maria de Segarra)
 | ||
| miranda de les bessones amb la BESSONA INFERIOR davant meu. |
 |
| Frares Encantats des d´Agulles |
 | |||
| cim del GEP LLARG |
 |
| Les Bessones des de Pollegons |
SALUT I MUNTANYA !!
