LA LLEGENDA DEL CAP DE MORT (Montserrat)

La muntanya de Montserrat sorprèn per les formes capcioses que té, qüasi totes elles amb el seu nom i la seva llegenda.
Avui explicarem la llegenda de la roca anomenada "EL CAP DE MORT".

Retrocedim a l´època de les bruixes, concretament parlarem de les bruixes que vivien a les Guilleries (Montseny).
La reina bruixa estava molt neguitosa. Volia ser la més dolenta del món, la que fós capaç de fer més mal. Però sabia que el drac del Turó de L´home li passava al davant: ell era el més maliciós.
Les nits dels dissabtes, les bruixes de totes les contrades muntaven akelarres. En aquelles grans festes també hi anava el boc (el dimoni). Ell els hi dónava consells i els hi explicava les malifetes que podien fer.
En un d´aquests akelarres, la reina bruixa li va preguntar al dimoni el què podia fer per ser la gran reina de les  malifetes. El dimoni li va respondre que només podria guanyar al drac donant-li de menjar un os de cristià. Quan el drac se´l mengés, desapareixeria l´os i ell.

Una nit d´akelarre, i darrera uns matolls, hi havia amagat el sastre de Viladrau, un xicotet geperut, que observaba les bruixes i els seus rituals.
La reina de les bruixes el va veure, el va cridar i el va enserronar, fent-lo pujar dalt de la seva escombra, per tal de portar-lo a donar una volta i després fer-lo caure per matar-lo i arrancar-li un os.

Van volar per damunt del Montseny, marejant-lo, fins arribar a Montserrat. Estaven volant per damunt de la muntanya, quan les campanes del monestir van tocar. Aquell so era un cant religiós. Anava en contra de la bruixa. Es va posar tan nerviosa al sentir aquells repics, que va començar a divagar, fins que el sastre geperut va caure de l´escombra.
Va caure de tal manera, que els peus li van quedar clavats al terra, el cap ben dret cap amunt, i la gepa ben visible.. El temps va fer que el geperut es convertís en roca, en forma de cal-lavera. Aquesta roca és la que anomenem avui com "EL CAP DE MORT"