PIC DE PEGUERA ( 2.984 m. ) PER LA VALL DE MONESTERO (Pallars Sobirà)

El Pallars Sobirà és sinònim d´alta muntanya en la seva màxima expressió. De les noranta o cent muntanyes més altes de Catalunya, una quarentena les podem trobar en aquesta comarca.
Una part d´ella s´endinsa en el Parc Nacional d´Aigüestortes i Estany de Sant Maurici on destaquen algunes de les muntanyes per la seva bellesa, per la dificultat a l´hora de fer cim, o per l´ altitud.
Un exemple, i ara parlo des del meu punt de vista, és el Peguera, amb 2.984 m. d´altitud.

El recorregut d´avui comença a l´Estany de Sant Maurici. Hem deixat el cotxe a Espot i hem llogat un taxi 4 x 4 perquè ens dugui fins a l´estany.

estany de Sant Maurici

Passem a l´altra banda de la presa, per un camí ampla que porta al Refugi Ernest Mallafré (1.896 m. ). El deixem a l´esquerra i seguim fins a una bifurcació de camins: el de la dreta porta a la Vall de Subenuix, mentre que el de l´esquerra, i és el que seguirem, porta a la vall i coll de Monestero. Aquest camí, molt ben fressat, s´endinsa, a poc a poc, dins la vall, quedant-nos a la nostra esquerra l´espectacular muntanya de "Els Encantats" i resseguint, paral-lelament el riu de Monestero.

Els Encantats vist des de la Vall de Monestero

El camí travessa un bosc amb força pendent i arriba a una zona de prats on solen haver-hi cavalls i eugues. (Pletiu dels Cantals ).

Aquí la vall s´eixampla i el paisatge és espectacular.

Continuem pujant fins a arribar a l´extens prat de Monestero ( 2.100 m. ) on hi ha un petit llac.

Davant nostra (direcció sud) destaquen els Colls de Peguera i de Mar, i el Tossal del Mig ( 2.804 m.) situat entre tots dos.

Coll de Peguera i el Tossal del Mig

Tossal del Mig i Coll de Mar

Travessem el prat i arribem a l´Estany de Monestero (2.180 m.) que voregerem per continuar pujant en direcció sud on el terreny accentua el seu pendent. Assolim el Pletiu de la Coveta ( 2.200 m.), tombant després cap a l´esquerra i deixant de banda el camí que porta al Coll de Mar.

Seguim pujant per una zona de fort pendent, per un camí estret, marcat amb fites, que remunta aquesta vall, cada vegada més pedregosa, en direcció al Coll de Monestero. El lloc és ferésteg però molt bonic.

Arribem sota mateix del Coll de Monestero. La pujada final és molt feixuga. Es puja per un sender molt estret, fent ziga-zagues.

Finalment arribem al Coll de Monestero ( 2.715 m. ). A l´altra banda podem divisar ja la Vall de Peguera, que és per on baixarem després.
A mà dreta, des del coll, ens queda el nostre objectiu: El Peguera. Iniciem, doncs, l´ascensió per un sender molt marcat. La pujada és fàcil i en pocs minuts guanyem força metres de desnivell.

Una mica més amunt hem de passar per una canal pedregosa i després hem de remuntar per damunt de blocs de pedra bastant grossos, arribant a un mur vertical que caldrà superar per fer cim.

Una fissura bastant ampla parteix la paret en dos. Es pot escalar aquest tram rocós i molt vertical en què la corda és del tot recomenable si anem amb persones poc acostumades a l´escalada, o bé, més cap a la dreta, hi ha un altre pas, potser més fàcil, però molt aeri.
Una vegada superat el mur, la resta de l´ascensió no presenta cap més dificultat.

Els darrers metres els fem per unes repises estretes i alguna que altra grimpada. Per fi arribem al cim rocós del Pic de Peguera ( 2.984 m. ).
Si hi ha un dia clar i no teniu pressa, assaieu-vos en una de les roques i gaudiu de tot el què us envolta: són moments únics i màgics !!!

Vall de Monestero i al fons l´estany de Sant Maurici

Estanys de Colomina

Vall de Peguera, amb l´Estany Gran de Peguera, Estany Negre i Estany Tort al fons amb el refugi Josep Maria Blanc

A l´hora de baixar desfem camí fins el Coll de Monestero. Prenem el sender que ens endinsa a la Vall de Peguera. Passem pel costat de l´Estany Gran de Peguera i per dos estanys més petits.

Arribem a l´Estany de la Coveta on hi ha una cruïlla de camins: el de la dreta que porta cap al Coll de Saburó i el de l´esquerra, que és per on hem de seguir, cap a l´Estany Negre ( 2.355 m. ) que és el més gran de la zona i un dels més profunds de la serralada, amb 90 m. de fondària.
Travessem per sobre del mur de contenció de la presa de l´Estany Negre, que és força ampla i no presenta cap dificultat.

Pugem a un petit turó i arribem a l´Estany Tort de Peguera on es troba, enmig d´una espécie de península rocosa, el refugi Josep Maria Blanc ( 2.318 m. ). Un indret bucòlic i paradisíac sens dubte!!
Aquí fem nit!!

A l´endemà prenem el GR11-20 que és la pista per on pugen els tot terreny per arribar al refugi, fins una mica més avall de l´Estany de Lladres on el GR11-20 deixa de ser pista i es converteix en sender i que va paral-lel al Riu de Peguera.
El GR ja no el deixem fins a arribar a Espot.

SORTIDA REALITZADA ELS DIES 1 i 2 D´OCTUBRE DE 2011 AMB L´ELVIRA, EL JOSEP MARIA, EL JAUME I UNA SERVIDORA.

AGRAÏR AL JOSEP MARIA PER CEDIRME ALGUNA DE LES SEVES FOTOS.