SANT JOAN I SANT ONOFRE (Montserrat)

Les ermites de Sant Joan i Sant Onofre es troben a la regió de Tebes (Montserrat).

************   SANT JOAN BAPTISTA   ************

La dada més antiga d´aquesta ermita es troba entre la documentació del Rei Alfons IV ( 15 de gener de 1420 ).
Bessona de la de Sant Onofre, la mateixa extensíssima balma aixoplugava amdues estances, només separades per un mal pas, salvat per una passarel-la.

Tenia l´entrada per ponent i no necessitava parets per a tancar-la, més que a la part del davant.
L´accés es feia per una escala. L´ermita comptava amb un hort propi al peu de la penya i dues cisternes.
La dificultat d´arribar-hi les cavalleries obligava a l´ermità a anar a buscar-se el proveïment el camí de Sant Jeroni, on pujava la mula enviada pel Monestir.

Sant Joan estava en molt bon lloc i era la que triaven generalment els abats en retirar-se.
L´any 1591 va ser reconstruida per l´abat Plàcid de Salinas, que havia estat General de la Congregació de Valladolid i Superior d´altres monestirs.

També hi ha dades que el dia 10 de juliol de 1594 hi va dinar el rei Felip III.

L´any 1855 hi visqué, entre les runes deixades per les tropes franceses, Joan Josep Espinosa, pilot d´un vaixell mercant que naufragà a les costes cantàbriques.
Va fer vots de convertir-se ermità de Montserrat si se salvava. Refet, va anar fins a Sant Joan, on trobà l´ermita enderrocada però la cisterna ben conservada.
Hi visqué vint mesos i es dedicà a construir l´habitatge amb les almoines que li concedien. Un dels visitants li donà una participació de la rifa anomenada del Empedrats, que organitzava l´Ajuntament de Barcelona. El número va ésser premiat amb setze duros, quantitat que fou destinada a ajudar a tirar endavant les obres.

En record d´aquesta ermita, l´abat Miquel Muntades va fer contruir, el 1869, una capelleta dedicada al Sant, al cim d´un pujolet veí. La capella fou beneïda el 28 de novembre de 1899.

... Si a veure els ermitans vol portar els hostes,
fins a la cel-la de Joan els passa
per angost senderal; d´altra manera,
els fa baixar a les petites hortes
d´es d´on puguin atènyer, devers l´Austre,
el formós Temple del beat Baptista
i les seves demores desitjables
per bé que aquestes restin soplujades
en el mateix penyal on seu Onofre,
el pendís prou s´eleva a mil pamades
i s´aboca a l´abís, obrint mirandes
que als vents Australs s´acaren, i vers l´Eure
oriental molt suaument s´allarguen...
( Sàxia )





************   SANT ONOFRE   ************

Ocupava l´extrem oriental de la balma que els servia de sostre, al costat de l´ermita de Sant Joan.
Sols tenia una entrada per llevant, amb setanta graons, excavats a la pedra, i altres de pals travessers.

Era una de les ermites més petites i amagades. Sense hort al costat, per manca d´espai, com la majoria tenien, sinó al peu, amb la de Sant Joan.
El captament d´aigua el feien un parell de cisternes buidades en la mateixa roca.

Tampoc podia pujar-hi la mula proveïdora del recapte del Monestir. Se l´havien d´anar a buscar per les Escales de Jacob.

Guillem d´Humbdolt, filòleg alemany, descriu així l´ermita l´any 1800.
" Està adossada a la roca, però aquesta casa, aparentment tan estreta, era un temps agradable i ornada al seu interior: diverses peces baixes, però còmodes, se succeïen entre la roca i la muralla; un vestíbol obert, una cambra, una capella i flors, el sol del migdia, arbres amb branques que pujaven fins a les finestres, la vista magnífica de la plana; aquesta reunió representava una habitació apta per esvaïr totes les penes.
Està prop la de Sant Joan, amb la qual estava ajuntada; però hom ha destruit la comunicació i encara que els estadants puguin parlar-se per les finestres i àdhuc passar-se el foc, no poden veure´s ni visitar-se si no és amb una volta de mitja horeta".

També hi passà llargues temporades l´Abat Garsias de Cisneros, en recolliment solitari.



A principis del s. XX , en aquest indret, es va construir un restaurant. A finals dels anys setanta es va tancar. La seva clausura va comportar, durant anys, la degradació i l´acció incívica en l´edifici i en tot l´entorn. Finalment el novembre de 2006 va ser enderrocat. Actualment només queden restes d´alguns contraforts.

Informació treta del llibre "ERMITES I FONTS DE MONTSERRATINES" de "AMICS DE MONTSERRAT" (Granollers, 1967 ).