ALBARCA - CONGOST DE FRAGUERAU - ULLDEMOLINS

La Serra del Montsant constituex un dels espais naturals més importants de les comarques meridionals de Catalunya.
Pel què fa al relleu del Montsant, en alguns indrets, especialment per el què passarem avui, se sembla molt al del montserratí, amb elevades cingleres i monòlits, de formes singulars que sovint reben noms especifics, fruit de la imaginació.
En alguns trams dels congostos s´han format profunds gorgs, anomenats cadolles. També hi trobem nombroses coves i avencs.

El recorregut que us presento avui comença en el poblet d´Albarca (població del municipi de Cornudella de Montsant).
Es troba a 800 m. d´altitud, a la zona més oriental de la Serra de Montsant.
Actualment és un poblet de segona residència. Si es vol fer nit hi ha el refugi del centre excursionista de Tarragona.

Albarca

refugi del Centre Excursionista de Tarragona

Acabarem el recorregut a la població veina, Ulldemolins, on, primerament haurem deixat un altre cotxe.
És una excursió força llarga, però distreta.
Sense més preàmbuls comencem, doncs, a caminar.
Sortim d´Albarca, direcció a "Els Hostalets".

Seguirem el GR-174 cap al Pla del Grau Gran, on tindrem unes bones vistes del pantà de Siurana, de Cornudella de Montsant i el mar.

Pla del Grau Gran i primera glaçada de la temporada

Agafarem un petit corriol que hi ha a la nostra dreta i baixarem fins a l´ermita de la Mare de Déu de Montsant, que té els seus origens en l´eremitisme del s. XII.

Segons la llegenda, la imatge de la Mare de Déu va ser trobada per un bou.
El s. XIX el Santuari va ser abandonat i esdevingué un corral de bestiar.
La imatge de la Mare de Déu la van baixar a Albarca fins el 1909 que va ser recuperada per al culte com a ermita.

Enfilarem una altra vegada el GR-174 direcció cap a Sta. Magdalena. Passarem per baumes, pel Portell del Peret, visitarem les coves raconeres i arribarem al Pi de la Carabasseta.

Portell del Peret

coves raconeres

pi de la Carabasseta

En aquest punt deixem el GR-174 per seguir amb el GR-171 que ens durà fins a l´ermita de Sta. Magdalena, coneguda com la Catedral de Montsant.

àrea de pic-nic a Sta. Magdalena

Va ser fundada el 1558 per Fra Llorenç Julià, ermità que visqué en una cova excavada per ell mateix sota d´on avui hi ha l´ermita.

Fou lloc de peregrinació en el passat per demanar la pluja.
En l´actualitat, la imatge del St. Sepulcre es pot veure a la cripta de l´ermita, decorada amb pintures de Josep Juncosa que daten del 1662.

Després de visitar l´ermita seguirem caminant, però ara pel GR-65-5 i ja no el deixarem fins a arribar a Ulldemolins.
Anirem en direcció cap a St. Antoni i d´aquí cap al Congost de Fraguerau.

Ens endinsarem a la vall anomenada del Silenci. trobarem uns gorgs profunds que ha anat modelant l´aigua sobre la roca durant milers d´anys, anomenats Les Cadolles Fondes

Entrem de plè al Congost de Fraguerau. Com us deia al principi, el relleu del congost és molt semblant al del montserratí. Aquí teniu un exemple.

Creuarem el riu pel pont penjant per arribar a l´ermita de St. Bartomeu i a la cova de Fra Guerau.

L´ermita de St. Bartomeu, romànica del s. XIV, i situada en aquest congost, té el seu origen a la cova de l´ermità Fra Guerau, formada per dues grans penyes que s´apuntalen entr sí.
És una cavitat molt gran on es poden intuir varies cambres i unes piles excavades a la roca on es deposita l´aigua que cau, gota a gota, de la muntanya.

A l´interior de la cova, Fra Guerau, va construir una capella dedicada a St. Bartomeu. Anys després, i davant de la cova, es va construir l´ermita.

Anem remuntant el congost pel GR-65-5 cap al mas del Jaumet de l´Era.

mas del Jaumet de l´Era

Uns metres més amunt enllaçarem el GR-65-5 amb la carretera C.242. Anirem direcció a Ulldemolins. A estones ens tocarà caminar per la carretera (poc transitable però que cal anar en compte). Personalment és la part més pesada i monòtona d´aquesta sortida.

arribant a Ulldemolins

És una excursió força llarga ( entre 25 i 28 kms. ) però és un indret interessant de coneixer. Suposo que també l´ha fet atractiva el fet de que uns dies abans ha estat plovent de valent i els rierols, basses i rius baixen plens d´aigua. La vegetació exhuberant de les fondalades, l´olor a terra mullada i els colors de la tardor han donat, també, un toc de frescura, embolcallan-te per complert en el paisatge.
Per això no és molt recomanable fer-la l´estiu (molta sequera i molta calor).

En quant al recorregut, està molt ben senyalitzat.


DIUMENGE, 28 D´OCTUBRE DE 2012
PARC NATURAL DE LA SERRA DE MONTSANT

recorregut