Aquest massís, dividit en dos pel Coll de Mu, rep els noms de Moles del Corb, per una banda, i Moles de Sant Honorat, per l´altra.
Avui, a part de coneixer i caminar per aquest massís també ens arribarem fins al Roc de Rombau i l´església de Castell-Llebre.
És una circular força llarga, d´uns 20 kms. de recorregut, però molt entretinguda i bonica pel paisatge i pels llocs on passarem.
Som-hi doncs !!
Prenem la carretera C-14 direcció a la Seu d´Urgell. Passem el poble d´Oliana i just després de creuar el pont sobre el Riu Segre i abans d´arribar a la presa del pantà d´Oliana ens desviem cap a Peramola.
Trobarem la carretera que porta cap al luxós hotel Can Boix. Aquí deixem el cotxe.
Entrarem pel recinte de l´hotel i just al costat d´una bassa d´aigua, i a mà esquerra, veurem el camí que haurem d´agafar: és el de la Ruta del Corb. Aquest sender que s´endinsa per dins el bosc ens porta fins el Grau de Porta i desemboca a una cruïlla de camins ( quatre camins ).
 |
| mar de núvols des del Grau de Porta |
 |
| quatre camins |
Prenem la pista de la dreta. Aquest ens conduirà fins al Coll de Mu però abans d´arribar-hi la deixarem unes quantes vegades per anar a visitar diversos llocs.
A peu de pista trobem el primer indicador i, per tant, la primera visita a fer: el Forat del Corb.
El Forat del Corb, també conegut com Forat de Nerola, ja va ser esmentat per Faura i Sans l´any 1909.
La primera visita de la que es té noticia va ser efectuada a finals dels anys 60, per un grup de joves de Peramola, que van arribar a uns vint metres de profunditat amb l´ajuda d´una corda.
La cavitat té una profunditat de 53 metres i ´estretor de la boca del primer pou actua de selector d´espeleòlegs.
Tornem cap a la pista. A pocs metres i davant nostra, s´alça l´Agulla del Corb.
Al peu mateix d´aquesta agulla trobem un altre camí marcat amb pintura vermella florescent.
Propera visita: La Casa del Corb.
La Casa del Corb es troba en una balma obrada, d´una profunditat considerable, sota la Roca del Corb.
Es coneix que va estar ocupada fins als anys vint del segle passat, però sembla ser que els primers habitants es remunten a l´època del neolític.
Entrant dins la casa podem distingir varies estances: la del bestiar, on es pot veure la menjadora.
 |
| la menjadora del bestiar a la dreta de la imatge |
En les altres habitacions hi podem trobar alguns receptables utilitzats com petits armaris i prestatges. També hi podem veure pals clavats entre les pedres de les parets per tal de penjar-hi coses. Podem observar també que la paret que tanca la balma no arriba al sostre. D´aquesta manera es podia escapar el fum del foc que es feia per cuinar o escalfar-se.
L´aigua l´agafaven dels degotalls de la cinglera o d´una font que hi havia més avall de la casa.
Deixem la casa i caminem fins a arribar ben be sota les grandíssimes i espectaculars parets de la Roca del Corb, on trobem el Corral del Corb (aquest sense sostre).
 |
| formes curioses |
Desfem camí i agafem de nou la pista. Tercera parada: visitar la Bauma del Corb que es veu des de la pista mateix, però ja que hi som n oens costa gens d´arribar-hi i donar una ullada.
Seguim pista amunt. Després d´un revolt pronunciat, tenim unes vistes magnífiques, a mà dreta, de les Moles de Sant Honorat.
A mà esquerra un indicador.
Son deu minuts de pujada per damunt de la roca, però que es fa molt bé.
El cim és pla i té unes vistes espectaculars per tots cantons. A sota mateix ens queda la Capella de Sant Salvador.
Diuen que és la capella romànica més petita de Catalunya, amb 3´55 metres d´amplada per 5´30 metres de llargada, amb l´absís a l´est i la porta d´entrada al nord degut al cingle que té al costat mateix de la paret del migdia.
En el camp de la mitologia, la creença popular explica que un escurçò guardava la capella tot l´any de lladres i malfactors, llevat del dia de Nadal, data en què aquest rèptil es tornava inofensiu i no picava.
Tornem cap a la pista. Caminem uns quants metres més i a mà esquerra puja un altre corriol, que hem de prendre per la propera visita.
Pugem uns quants metres per dins d´una canal plena de vegetació fins a sortir al peu de la roca, on haurem de grimpar i amb l´ajut d´unes cadenes superar un tros força vertical.
Ja som a l ´altiplà de la Roca del Corb.
 |
| les Moles de Sant Honorat des de l ´altiplà de la Roca del Corb |
 |
| altiplà de la Roca del Corb |
Ens arribem fins el cim de la Roca del Corb.
 |
| cim de la Roca del Corb |
Tornem pel mateix lloc per on hem pujat fins a trobar de nou la pista i que deixarem a l ´alçada del Coll de Mu.
 |
| Coll de Mu |
Ens endinsem ja a les Moles de Sant Honorat. El camí passa per sota de la Roca Llarga. A la nostra dreta ens queda el Barranc de Rombau.
Sense presses i anant en compte vorejarem el vessant sud de Sant Honorat.
Anirem fent parades per gaudir del paisatge als diferents miradors naturals que trobarem.
 |
| barranc de Sant Honorat |
 |
| barranc de Sant Honorat |
Passat el Barranc de Sant Honorat i donant la volta per sota del Paller Gros, passem a l ´altra vessant de la muntanya.
 |
| el Paller Gros ( l´agulla de l´esquerra de la imatge) |
El camí ens durà fins a la Collada de Sant Honorat.
Prenem el camí cap a l ´esquerra per visitar l´ermita de Sant Honorat. Primer, però, ens pararem a un mirador on gaudirem d´unes vistes sobre el pantà d´Oliana.
 |
| el què queda de l´ermita de Sant Honorat |
Ens arribem fins l´altiplà de les Roques de Sant Honorat, veient les desplomades parets de la vertent nord d´aquest massís.
A l´esperó que sobresurt hi havia una antiga presó natural de l ´època de les Guerres Carlines. El cingle és tan vertical per totes bandes que només calia protegir l´únic accés perquè no s´escapessin els presoners, almenys vius.
 |
| l´esperó que sobresurt a l´esquerra és l´anomenat Roc de la Presó |
 |
| vistes des de l´altiplà de les Roques de Sant Honorat |
Tornem a desfer camí; passem per la Collada de Sant Honorat i anem pista avall fins trobar els següents indicadors:
 |
| prenem direcció al Roc de Rombau |
El Roc de Rombau és la punta més elevada d´una llarga carena. Un cim que marca una gran frontera: cap al nord, muntanyes i cingleres (mirador 1 ).
Cap el Sud, la plana del sector d ´Oliana (mirador 2 ).
 |
| la plana d´Oliana i l´hotel Can Boix a mà dreta |
Tornem enrera fins a l´indicador que hem trobat per anar al Roc de Rombau, però ara baixarem per una pista amb un fort pendent, direcció a l ´església de Castell-Llebre, encimbellada dalt d´un turó
.
Ara si! ja no deixem la pista fins a arribar a l´hotel Can Boix, el punt de partida i d´arribada de l´excursió d´avui.
REALITZADA EL DIA 30 DE DESEMBRE DE 2012, AMB LA COMPANYIA DE L´ELVIRA I EL JOSEP MARIA.
Un record especial pel nostre company i guia de quatre potes que se´ns ha afegit a l´excursió i que no ens ha deixat en cap moment: el TRACK !!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada