29 de gen. 2013

RAQUETADA AL CAPCIR (Catalunya Nord - França)

Quan la neu cobreix la muntanya amb generositat, aquesta té un encant especial que ens convida a descobrir els seus racons amb tranquil-les passejades amb raquetes de neu.




L´excursió d´avui ens endinsa per una de les comarques de la Catalunya Nord, dins de França: El Capcir.
La paraula Capcir tindria com a origen el terme "caput circii", que significa "cap de cers". El cers és el vent del nord, la tramuntana. El Capcir, seria doncs, el pais que fa front al vent del nord.
Aquest nom li hauria estat donat pels habitants del Conflent o de la Cerdanya, veïns dels capcinesos que mai no han deixat de considerar el Capcir com el pais més fred. S´anomena, d´altra banda, aquest racó dels Pirineus Orientals " LA PETITA SIBÈRIA D´EUROPA".

Una de les poblacions d´aquesta comarca és Les Angles.




Es troba a l´extrem sud del Capcir. És aquesta localització que va segurament determinar el seu nom ja que el topònim llatí "angulos" significa lloc llunyà, racó.
Les Angles es troba a les faldes orientals de les muntanyes d´Audet i de Llaret, a 1.650 m. d´altitud.
Es diu que el poble de Les Angles es situava a uns 300 m. al nord de l´indret actual, a la carretera de Formiguera, al lloc anomenat "l´esglesia vella". Els habitants haurien migrat al recinte de la fortificació després de la seva construcció per tenir més seguretat de cara als enemics que envaïen el país.




En el 1.961 el poble de Les Angles tenia tot just 250 habitants els quals vivien de l´agricultura i de la vida pastoral. L´economia agrícola era dficil en aquestes altes terres i els joves marxaven del pais cap a feines més lucratives. El poble estava morint de mica en mica.
El consell municipal, durant el mandat de Paul Samson, es va adonar que l´esquí podria ser una alternativa econòmica, en un context nacional que desenvolupava els lleures. El terreny que s´estenia del Pla del Mir a Peborny semblava l´indret perfecte. Llavors tot el poble va decidir canviar el seu destí refusant l´èxode rural.
Des del 15 de gener de 1.964, que és quan inauguren els primer telecabina al Capcir (Les Jassettes) i del primer teleesquí ( El Llaret ) fins al 2.006, el municipi invertirà, sense parar, en el desevolupament de l´esquí, en la construcció d´un gran domini esquiable i en equipaments moderns i innovadors.


pistes d´esquí als anys 60

plànol de les pistes d´esquí de Les Angles

En el 1.973 es posa en funcionament els teleesquís del Pla del Mir ( 1.800 m. ).
És des de l´aparcament del Pla del Mir on comença i acaba la nostra aventura d´avui.




Ens mourem entre les cotes 1.800 (Pla del Mir) i 2.370 (Mont Llaret), passant pel Pla del Buc ( 1.874 m. ), pel Refugi Sant Bernardi ( 1.940 m. ), Estany d´Aude ( 2.136 m. ), Mont Llaret ( 2.370 m. ), Roc d´Aude ( 2.325 m. ) per tornar al Pla del Mir (1.800 m.)

Caminarem uns 14 kms. aproximadament, sempre amb raquetes de neu, ja que les nevades dels últims dies ha fet que les muntanyes tinguin un bon gruix de neu.
Cal esmentar que fins a l´Estany d´Aude no hem tingut massa dificultat a l´hora de caminar perque la neu havia estat trepitjada per les màquines ja que es celebrava una cursa d´esquí de fons. Però des de l´estany fins al cim del Mont Llaret ha estat dificultós per la gran quantitat de neu acumulada (moments que ens hem enfonsat fins a mitja cama) i per haver d´obrir traça.

Sortim del Pla del Mir i anem a buscar a l´esquerra de les pistes d´esquí el GR per on passa "le tour de Capcir". En tot moment tindrem a la nostra esquerra la tanca metàl-lica del Parc Animalier fins al Pla de Buc.




Pla de Buc

refugi Pla de Buc


Passat el Pla de Buc seguirem cap al Refugi de Sant Bernardí


el camí està molt ben senyalitzat fins a l´Estany d´Aude


vistes al Canigó



refugi de Sant Bernardi





Seguim ara en direcció a l´Estany d´Aude, com ens indica el cartell.








Un altre panell indicador ens avisa que estem passant per damunt del riu i que ja arribem a L´estany d´Aude.




L´Estany d´Aude es troba ben be sota del Roc d´Aude, a 2.136 m. d´altitud.




estany d´Aude cobert avui per la neu



Aquí neix el riu Aude, un dels rius occitans més important. Té una llargada de 224´1 kms. desembocant al Mar Mediterrani, al Grau de Vendres, al límit entre els departaments d´Erau i d´Aude, passant per poblacions tan importants com Limós, Carcassone i Narbone.

Vorejarem l´estany per l´esquerra.




El camí va cap a l´estany de les Bulloses, però nosaltres el deixarem, endinsant-nos cap al bosc per poder anar a trobar la carena que puja cap al Mont Llaret.


punt on deixem el camí que va cap a l´estany de les Bulloses. Al fons, cobert de neu, l´estany d´Aude


A partir d´aquí suem de valent ja que hi ha molta neu i som els primers en trepitjar-la.







Quan sortim del bosc, tenim al nostra darrera, un paisatge espectacular: Les Bulloses, el Carlit, el Cadí, el Pedraforca, Tossa d´Alp...




A uns metres més amunt ja divisem la creu que hi ha al cim del Mont Llaret, amb poca neu a causa de les fortes ventades dels últims dies.







Des del Mont Llaret podem gaudir d´una esplèndida panoràmica!!


Les Bulloses, el Carlit, Col Rouge, Pic Pedrous...

Serra del Cadí

Massís del Canigó

El Puigmal

Petit Peric i Pic Peric


Després d´un merescut descans i de gaudir de l´entorn és hora de baixar i ho farem en direcció al Roc d´Aude, on hi ha els remuntadors de les pistes d´esquí de Les Angles que pugen des del Pla del Mir.


baixant cap al Roc d´Aude





Baixarem pel costat de les pistes d´esquí  (sempre per fora), fins a arribar al Pla del Mir que és on hem començat l´excursió i on tenim els cotxes.


baixant pel costat de les pistes d´esquí

embassament de Matemale glaçat


Pla del Mir al fons

arribada !!


REALITZADA EL DIA 27 DE GENER DE 2013, AMB EL MIQUEL, EL JOSEP MARIA, L´ELVIRA, LA PAZ, LA MIREN, EL VICENÇ, L´EULÀLIA, JOSE, EL MANEL, L´ENRIC I UNA SERVIDORA (ISABEL).




2 comentaris:

  1. Precios, a més de les boniques fotos, tota una lliçó d'història, com sempre. bona feina.

    ResponElimina