SERRA DE CARREU DES DE BÓIXOLS ( ALT URGELL )

La Serra de Carreu és una serra del terme municipal d´Abella de la Conca, a la comarca del Pallars Jussà, però amb una petita part, l´occidental, en el terme de Conca de Dalt, també en el Pallars Jussà, i una altra petita part, l´oriental, que entra en el terme municipal de Coll de Nargó, a l´Alt Urgell. De fet, és un contrafort al sud-est de la Serra de Boumort, que s´estén paral-lelament a aquesta.

Començant pel llevant, els elements importants que integren la serra són: El Grau de Queralt ( 1.709 m. ), la cinglera del Cap de Plan-de-riba ( 1.760 m. ), que presenta un desnivell de qüasi 70 m. a plom, el Pical Ras ( 1.782 m. ) i per tant el punt més alt de la serra, el Cap de Carreu ( 1.740 m. ) a llevant del qual s´obre el Pas de Castellnou (1.690 m. ), el Pas de la Ce ( 1.574 m. ), lo Tossalet ( 1.625 m. ), les cingleres de la Tàpia, que ronden els 1.635 m. d´altitud i el Gallinova ( 1.687 m. ).

Nosaltres hem escollit de fer el tram més oriental de la serra. Sortint de Bóixols: poble que es troba a la carretera que va de Coll de Nargó a Isona, pujant pel Grau de Queralt (des de la masia de Cal Cerdà), crestejant la serra fins al Cap de Carreu i baixant pel Pas de Castellnou fins a Cal Vidal, passant primer per Cal Girvàs, on prendrem la pista que ens conduirà, de nou, a Bóixols.
(Dir que a l´entrada de Bóixols, i a mà dreta, surt una pista asfaltada. Pujarem per ella, i a uns 600 m. i després d´un revolt molt tancat, trobarem una petita esplanada on deixarem el cotxe.)

La distància que recorrerem serà d´uns 13 kms. aproximadament.
El grau de dificultat la podem considerar mitjana-alta.
El que vulgui fer aquest recorregut per la serra ha d´estar avesat a la muntanya i no patir massa de vertígen ja que hi ha trams que la timba de la cinglera és força espectacular per la seva verticalitat.

De la ressenya poc hi ha a dir. Només es pot pujar pel Grau de Queralt i baixar pel Pas de Castellnou o l´inrevés.
Per la banda sud (des de Bóixols), la serra forma una gran muralla d´altíssimes parets verticals, només tallada per alguna canal o lleixa, impossible de baixar-hi o pujar-hi.

Cal esmentar, també, que l´itinerari no està senyalitzat. Els camins es perden sota la malesa ja que és una zona poc transitada. Per tant, ens haurem de buscar la vida per anar avançant, encara que l´orientació és evident ja que comencem per una punta de la serra (est) i l´hem d´anar seguint direcció oest.

després de deixar el cotxe, caminarem uns metres direcció nord. Trobarem una pista a la dreta que ens portarà a Cal Cerdà

aquesta gran roca que sobresurt de la serra serà punt de referència per anar cap al Grau de Queralt

passarem per la banda esquerra de la roca

pujant pel Grau de Queralt

el Cadí, el Pedraforca i el Port del Comte al fons

Des del Grau de Queralt fins al Pas de Castellnou, podem dividir la serra en tres trams ben diferenciats:

- Grau de Queralt - Cinglera de Plan-de-riba, coberta de bosc i d´una densa vegetació. No hi ha camí, per tant haurem de buscar el lloc més net i idoni per anar avançant. Sempre que poguem, però, ens arribarem al fil de la cinglera on hi ha uns balcons naturals per gaudir del paisatge i de les escarpades parets verticals.

- De la Cinglera del Plan-de-riba fins a la Roca Grallera, on seguim avançant per bosc però ara amb espais més oberts i més nets, amb petits prats pel mig.
És el tram on si hi ha marcat un corriol i on es pot caminar sense cap problema.

Roca Grallera

Roca Grallera

al fons la Serra del Cadí i el Pedraforca. Davant, el Mont Roi

- De la Roca Grallera al Pas de Castellnou. És el tram més entretingut i exposat de la serra. La cresta es fa estreta i punxeguda, així que si no es té massa clar, millor anar avançant per la dreta (cara nord) que, encara que hi ha pendent, no hi ha l´estimball de la cara sud. A més, en aquest tram trobem que la serra està tallada per varies canals que ens obliga, si o si, a baixar pel costat dret (nord).

Serra de Boumort

El punt més alt de la serra: el Pical Ras ( 1.782 m. )

tindrem cal Girvàs i cal Vidal com a punts de referència a l´hora de baixar pel Pas de Castellnou

avançant per la part obaga on hi ha restes d´algun incendi passat

Passat tot aquest llarguíssim tram de serra ja albirem davant nostra el Cap de Carreu i la tanca metàl-lica que delimita l´espai natural de la Serra de Carreu (part meridional de la serra).

Només ens queden unes quantes desgrimpades més. Tot seguit baixarem per la part obaga de la serra fins a trobar el Pas de Castellnou.

Pas de Castellnou

Passem a l´altra banda de la tanca metàl-lica i ja trobem el camí, senyalitzat amb fites, que hem d´agafar per baixar cap a les dues masies, abans esmentades, i prendre la pista que ens portarà cap el cotxe.

Cal Girvàs

Cal Vidal i la pista que ja no hem de deixar fins a arribar on tenim el cotxe.

Una bonica excursió per un lloc feréstec i poc freqüentat.

Realitzada el 5 de maig de 2013 amb la Miren, el Josep Maria i una servidora, Isabel.